"Procurem que la ressaca d’un 'cap d’any d’estiu' sigui lleu per al conjunt de la societat"

Dissabte, a Barcelona es respirava un ambient de festivitat i d’inici d’alguna cosa ben estranya. El veïnat va llençar coets a les dotze de la nit en punt i des del balcó vam aplaudir i xiular. Però a qui? A l’estat d’alarma per així dir-li adéu-siau? Ha acabat el toc de queda i, amb ell, s’ha difós l’escàndol al carrer.

Diumenge vaig veure un tuit que si fa no fa deia: “Quins nervis, d’aquí a sis dies venen els Reis” i se m’ha dibuixat un somriure perquè, escolta, tant de bo sí, tant de bo la caiguda de l’estat d’alarma i el toc de queda anés acompanyada d’una alegria pròpia del cap d’any o fins i tot, de temps estival, però no és així encara.

"Veig la llum, veig la llum", cridem ara ja, però aquest túnel ha d’anar acompanyat de calma i respecte per tots els mesos que hem passat. Una part de mi empatitza amb la bèstia humana i pensa que hem estat obeint durant massa temps i és comprensible que ara es vulgui tota mena de llibertat. Però fa patir que la societat celebri la fi de les restriccions d’una manera tan esbojarrada com han captat les imatges del Born o la Barceloneta.

El que em dol més és que aquells que en sortirem més mal parats serem els protagonistes durant els propers dies, que no som altres que els i les joves. Jo, com a jove i amant declarada de la festa i el 'desfase' convido a la festa segura i moderada. Ho tenim, volem que soni la música i vibrar com mai, però sisplau, procurem que la ressaca sigui lleu per al conjunt de la societat.