"Al procés se li ha acabat la corda, toca demanar perdó per com es va fer tot"

Segons el nostre propi Estatut, per modificar qualsevol part del mateix o per elaborar una nova llei electoral són necessàries les dues terceres parts de diputats, és a dir 90.

El resultat de les eleccions del 27 de setembre de 2015, que van ser presentades com plebiscitàries, va suposar pels interessos independentistes un 47,8% dels vots emesos i 72 diputats. Plebiscit no guanyat i diputats insuficients per aprovar, com després van fer, en els tristament famosos dies 6 i 7 de setembre de 2017, les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica.

Van aplicar allò de què les úniques lleis vàlides seran les que nosaltres aprovarem, si us agrada bé i sinó també. I comença així, en un clar menyspreu al que significa democràcia, un període dels més vergonyosos de la nostra història que acaba amb uns a la presó, altres fugits i amb tot un poble dividit. A una part se’l va il·lusionar, alhora que enganyar, i a l’altra part, menystenir.

Ens van prometre una república per finalment admetre, tal i com va dir la senyora Clara Ponsatí, que "anaven de farol" . Van saltar-se la legalitat constitucional i estatutària i van voler imposar una nova realitat, la seva, sense tenir la legitimitat ni la força per aconseguir-ho.

Al procès se li ha acabat la corda i el que haurien de fer, si fossin decents i responsables, és admetre que el seu mandat democràtic no és tal, fer autocrítica i demanar perdó per la manera tan poc democràtica com van fer les coses.