"Privatitzar la política esportiva pública: L'objectiu de la reforma de la llei és tan clara com inadmissible"

"Des de la transició democràtica, els ajuntaments van actuar decididament per democratitzar l’esport, els Jocs del 92 van donar un impuls a la imatge esportiva de la ciutat. Els 40 anys de política esportiva pública sota l’influx liberalitzador va acabar afeblint el paper de l’Ajuntament i posant en mans privades la gestió del servei públic, sota la marca 'Model Barcelona'. Llargues concessions i les dificultats d’articular la col·laboració publicoprivada van portar a l’allunyament de la xarxa única i al desenfocament del Servei Públic. Deficiències en la conservació, manca d’equipaments, incompliment de contractes, i el discurs hegemònic imposant al servei públic conceptes comercials han desdibuixat el caràcter municipal de la gestió, amb una conclusió demolidora: els serveis de l’esport a Barcelona els paga l’usuari en un 80%. 

Cal un canvi cap a un model de gestió de les instal·lacions esportives municipals assumint el lideratge i control, contemplant la incorporació als CEMs de la figura del Director Esportiu Municipal. Cal una xarxa d’accés múltiple, perquè qualsevol abonat de CEM pugui accedir a un altre de la xarxa pública. Implementar la tarifació social segons la renda.  Atendre adequadament la diversitat funcional i de gènere, reestructurar els organismes encarregats de la gestió de l’esport, propiciar la participació de l’usuari, entitats i associacions, millorar la transparència, obrir l’esport a l’economia productiva i cooperativa basada en el coneixement, i buscar noves fonts de finançament.

Cal revisar el Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona i fer públic el Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipals, les conclusions i propostes de millora. L’aposta per guanyar espais per a la gent i la transformació dels espais del Besòs i el Front litoral, aprofitant el mar com una gran instal·lació a cost zero -és una oportunitat per a la pràctica esportiva a l’espai públic-.

L’educació física a l’escola hauria de garantir com a mínim una hora diària d’activitat física. Cal la millora del programa de qualitat de les entitats esportives que fan oferta d’activitats en edat escolar fora de l’horari lectiu. Mantenir el programa de subvencions a les famílies per la pràctica esportiva, dotant-lo del pressupost necessari. Donar suport als programes de discriminació positiva per tal d’eliminar estereotips i barreres de caràcter social, cultural, de gènere, econòmiques i estructurals.  Desenvolupar una campanya per prevenir situacions d’assetjament i abús sexual amb pautes i protocols. En els grans esdeveniments cal donar l’orientació cap als valors que han de tenir: llegat, que els visqui la ciutadania, que hi col·laborin altres administracions, sostenible.  Desenvolupar un pla de xoc d’accessibilitat en els CEMs existents. 

Cal un posicionament municipal envers la reforma de la Llei de l’Esport, promoguda per la UFEC i la Generalitat. L’objectiu de la Llei és tan clar com inadmissible: que el conjunt de la política esportiva pública quedi en mans del sector privat.