"Potser l'independentisme català s'equivoca de models de democràcia respecte l'autodeterminació"

L'independentisme català lloa països europeus com a exemple i model de democràcia, com són Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Gran Bretanya o, fins i tot, França (tot i el centralisme d'aquest últim comparat amb l'Espanya opressora), i esdevenen fetitxes per la seva causa, tot i la seva inacció davant el conflicte català. 

Existeixen escrits des d'on es diu que Europa comença als Pirineus fins on s'expressa l'odi africà d'Espanya a Catalunya (qualificatiu que cau en el racisme aparentment tan odiat, i que per les polítiques migratòries d'aparença, mentre se saqueja a països pobres, ja es pot dir que Àfrica comença molt més amunt dels Pirineus). Hi ha opinions respectables i prou certes, però la pèrdua de drets socials, els diners davant la separació de poders, el nepotisme i corrupció són a tot arreu, incloent-hi les traves a l'autodeterminació.

Si mentre a casa nostra la participació en el referèndum de l'1-O fou del 43 per cent i un 38,47 per cent a favor del sí (amb tot, parlant d'aplicar el mandat de l'1-O), a Alemanya es negà un referèndum per Baviera (d'acord amb l'article 21 de la Constitució), i a Dinamarca mateixa a les illes Feroe es féu un referèndum l'any 1947 guanyant el sí per poc (un 50,73 per cent) amb un 67,52 per cent de participació sense aplicar mai el resultat, i l'abril de l'any passat es va anul·lar un nou referèndum amb pretextos gens clars. 

Potser l'independentisme català en general s'equivoca de models de democràcia a altres països respecte a l'autodeterminació, veient que mai és gens fàcil soltar un territori (igual que al món animal)? Com anomenar l'Índia la democràcia més poblada del món respecte al seu tracte a la regió de Cachemira, l'opacitat i llunyania de les institucions europees, l'ascens de la ultradreta europea (encara minoritària a Espanya i Catalunya), les traves a l'aplicació del brexit o a un nou referèndum a Escòcia?

I posats a voler imitar altres països, per què no imitar la dignitat dels diputats belgues que no van cobrar durant els 541 dies sense govern de l'any 2010 al 2011 a Bèlgica mentre a casa nostra sí que es cobrava sense govern? Statu quo i conveniències.