'Fake news': L'era de la innocència i la intuïció digital

Creure o dubtar... aquesta és la qüestió. Amb el boom d'internet i les xarxes socials, vivim envoltats de tanta informació que no podem constatar si les notícies són certes o si ho seran; hi ha tants criteris pels quals decantar-se que la gent opina per vincle emocional, no per coneixement.

Les noves tecnologies han modificat sobretot la relació entre els mitjans i els lectors, i per tant això ha tingut un impacte en la forma amb la qual s'elabora la informació. La gent ja no es fonamenta en res, hem arribat a un punt on el ciutadà es creu tot el que llegeix i no ho qüestiona, no ho posa en dubte. Es deixa guiar per un tipus d'intuïció digital i s'ho creu: l'era de la innocència en la societat de la informació.

Després que el diccionari Oxford triés com a paraula del 2016 postveritat, van arribar les fake news, un producte pseudoperiodístic on l'objectiu principal és desinformar deliberadament.

La web 2.0 ens ha permès com a usuaris col·laborar i interactuar dins la xarxa i ens ha beneficiat, però també ens ha fet mal. Quant de temps més seguirem creient que tot el que està escrit a la web prové d'un mitjà fiable o d'una font oficial? Sense anar més lluny, ho vam comprovar el mes d'agost passat durant els atemptats de Barcelona i Cambrils: els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional van haver de demanar a la població que no es difonguessin missatges no contrastats per fonts oficials, a causa de la gran quantitat d'informacions falses que es van arribar a difondre, augmentant el pànic.

Entendrem finalment que com més potenciem aquestes falsedats sense verificar-les, més farem córrer aquesta bola? Desgraciadament, entre tots, estem contribuint a fer que les mentides circulin amb més velocitat que les veritats.