Poseu-vos tots d'acord per formar Govern

Si així fos aniríem de desastre en desastre. La legislatura passada, vistos els resultats obtinguts, va resultar molt negativa. Tenir ideals tant a nivell individual com col·lectiu està molt bé, però voler-los imposar, això ja no tant, i és precisament això el que es va fer en l'anterior legislatura.

Amb l'aprovació del full de ruta es va passar pel cim de qualsevol legalitat establerta, ni Constitució, ni Estatut, ni Tribunal Constitucional ni res, només es donarien per vàlides les lleis que Junts per Catalunya i la CUP aprovessin. I en nom de la democràcia i del mandat democràtic que segons ells les urnes els havia donat. Les eleccions eren plebiscitàries i els resultats obtinguts varen ser vots populars, el 47,8% i 72 escons parlamentaris. Varen començar a passar amb prepotència el corró, trepitjant a tothom que no pensés com ells.

Volíem una República, que només era real en la imaginació i el desig, ja que no hi havia cap estructura d'Estat preparada i després d'un brindis al sol, ens trobem amb el 155, amb la suspensió del nostre autogovern i amb uns a la presó i d'altres fora.

El que hauríem de fer tots plegats, els d'aquí i els d'allà, és autocrítica i analitzar en què hem fallat, podria ser en no saber distinguir entre el que ens agrada, el que ens convé i el que és factible de poder aconseguir.

D'altra banda, si el Govern central pensa que només amb pedaços, com el 155, s'arreglaran les coses està molt equivocat, és només una solució momentània. El que hem de fer tots plegats és intentar comprendre'ns els uns als altres, aparcar egos i interessos partidistes, saber fer concessions mútues i arribar a acords, és amb això que es demostraria la maduresa d'uns polítics i d'un poble.

El que és urgent és formar un Govern i esborrar el 155. Si polítics d'ideologia tan diferent com eren Suárez, Tarradellas, Fraga  i Carrillo varen ser capaços de posar-se d'acord, perquè no ho podem der nosaltres?

No podem oblidar tampoc que la radicalització d'una gran part de la societat catalana és conseqüència del comportament sectari de poders econòmics com l'Ibex35, ideològics com la FAES i personals com Aznar, que voldrien aconseguir una Espanya uniforme i recentralitzada, pensant que sense autonomies estaríem millor.

Qui guanya i perdona, guanya dues vegades. I que consti que això de guanyar és molt relatiu, l'important és saber perdonar.