Polítics i política: Diuen servir a la societat, quan en realitat se serveixen d'ella

La política s'hauria d'entendre com un servei a la comunitat. Si així fos, res seria més noble i lloable, però per desgràcia això queda lluny de la realitat. La majoria dels polítics han fet de la política el seu modus vivendi, i per a ells el més important és aconseguir o mantenir la poltrona i satisfer els seus egos i interessos personals. Diuen servir a la societat, quan en realitat se serveixen d'ella. La prioritat més important dels polítics hauria de ser intentar solucionar els problemes reals del seu poble, que són molts. Ser uns bons gestors.

Però no, moltes vegades, masses, en lloc de solucionar aquests problemes perden el temps en crear-ne de nous, i tot, per la defensa dels seus interessos partidistes. I aquest grau d'irresponsabilitat tant el veig allà, en el "Reino d'Espanya", com diuen alguns, com aquí en la "República Catalana Virtual", com diuen d'altres, on la majoria d'aquests anomenats republicans de nova generació, dirigents i dirigits, encara no han après a ser primer uns bons demòcrates.

I ara parlaré només dels polítics catalans secessionistes: les coses, els fets importants, no es poden fer d'un dia per l'altre, cal temps, molta reflexió i tocar sempre de peus a terra. S'ha de saber distingir entre el que ens agrada, el que seria millor per nosaltres i el que és possible aconseguir. El que no s'ha de fer mai és voler imposar uns ideals per legítims que siguin, i això és el que varen fer.

Aquests polítics, així com els dirigents de certs col·lectius, s'han cobert de glòria, han jugat amb els sentiments de tot un poble, a una part l'han menystingut i a l'altra l'han enganyat. El més trist és que no han fet ni la més mínima autocrítica; al contrari, es reafirmen en què tornarien a actuar de la mateixa manera. Diuen que tenen l'aval del poble català i això no és cert, una part no és el tot. Parlen molt de valors democràtics, de llibertat, de justícia... Respecte a això, la saviesa popular ho expressa molt clarament: "dime de lo que presumes y te diré de lo que careces". I el pitjor de tot, o el millor, és que ells mateixos són víctimes dels fanatismes que varen crear.

Estic molt desenganyat de la política que fan els polítics i, per què no dir-ho, fins i tot estic desenganyat de mi mateix, ja que encara en continuo parlant quan el que realment es mereixerien seria la més absoluta indiferència. Però enmig de tanta palla sempre queda una mica de gra, aprofitem-lo.