"Governar no és ocupar una cadira, sinó complir la paraula donada i respectar la ciutadania"

Vivim un temps de desengany. Els polítics han perdut el respecte de la ciutadania mentre mantenim els seus estatus i patim les conseqüències. El seu únic interès és ocupar cadires i aparentar, presumptament, el que fan tots: robar-nos. La sanitat, l’educació i el tracte a la gent gran empitjoren, els autònoms no poden descansar ni posar-se malalts, i els sous no cobreixen lloguers ni hipoteques.

Els avis no tenen accés a residències dignes, joves sense futur, els professionals formats marxen fora, i ara ens hem de comprar un cotxe elèctric (es broma, no?). És hora que el poble surti al carrer: baixar persianes, apagar llums i ocupar pacíficament les ciutats, exigint dimissions, eleccions immediates i que els recursos públics serveixin la gent. Governar no és ocupar una cadira, sinó complir la paraula donada i respectar la ciutadania.

No vivim una crisi inevitable, sinó la inacció política. Governs que prometen i no executen, responsables públics que ens ignoren mentre els recursos desapareixen i els serveis essencials s’ofeguen. No falten diners, falta control i responsabilitat. Es tanquen persianes, es redueixen serveis i s’abandona la ciutadania i es mantenen privilegis i es tolera el frau.

Les conseqüències són mancances, esperes interminables i una sensació d’abandonament cada vegada més greu. Davant d’això, cal resposta. Si tanquen serveis, sortim tots al carrer. Reclamem que allò que aportem tingui retorn, que els recursos públics serveixin a la gent. Callar és permetre. Exigir responsabilitats no és radicalisme, és justícia.