La política i la 'patraña'

La paraula patraña patrañanomés l’he trobat al Diccionario de la Lengua Española. No l’he trobat ni al de la Llengua Catalana ni al Diccionario Europeo.

Segons el Diccionario de la Lengua Española, la paraula 'patraña', vol dir “mentira, noticia fabulosa”; la paraula següent és 'patrañero', que vol dir “que dice o cuenta patrañas” i la paraula que la segueix és 'patria' que vol dir “pais o lugar donde se ha nacido”.

La meva deducció d’aquestes tres definicions a partir dels diccionaris, 'patraña'  (“mentira o noticia fabulosa”), només és aplicable a la “patria donde se ha nacido”.

Algunes reflexions. Ara que el poder judicial espanyol està en entredit, se’ls podria aplicar la paraula 'patraña'? Les actuacions del senyor Llarena en relació a l’empresonament de membres del govern català i de l’exili del president Puigdemont i d’altres membres del seu govern, no és una patrañada? Els policies que van reprimir amb porres i violència a la gent que anava a votar i tirar pilotes de goma, no eren uns patrañeros? Van lesionar l’ull d’un dels votants i en el judici van dir que no van ser ells els qui el van lesionar. No és una patraña, això?

Els diccionaris són un reflex de com és la parla i, per tant, els costums i les persones del país que parlen aquella llengua. Si en l’únic dels diccionaris consultats en què apareix la paraula 'patraña', és en el de la llengua castellana o sigui el diccionari oficial d'Espanya, vol dir que les “mentiras o noticias fabulosas” només són d'ús habituals a Espanya?

Segons els diccionaris la paraula patraña no és aplicable ni a Europa ni a Catalunya, però, a España, si. Per què deu ser? Com que jo no ho sé, aquí plantejo els meus dubtes.