"No podem vendre un pis heretat per culpa d'una llei obsoleta"

Imagen de archivo de la firma de un testamento

Imagen de archivo de la firma de un testamento / Ricard Cugat (El Periódico)

Sara Cardona

El 15 d'abril del 2020 va morir una tia nostra amb 87 anys. Era vidua i sense fills, sempre l´havíem cuidat nosatres. Ens va llegar un pis i un pàrking. Després de molts mesos de reclamacions i espera perquè tot estava aturat, vàrem fer l'escriptura i vàrem pagar un 20% aproximadament del valor del pis i del pàrking, una gran despesa.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

A l'anar a buscar tota la documentació, el gestor ens va indicar que havien aplicat l'article 28 de la Llei hipotecària del 1946 que diu que "las inscripciones no surtirán efecto respecto a terceros hasta transcurridos dos años desde la muerte de la causante", a causa del qual als possibles compradors els deneguen la hipoteca.

Aquesta llei es va fer al 1946 per si algú que anava a les Amèriques i allà tenia algun fill després pogués reclamar, o així ho entenem nosaltres. Aquest article es veu que ningú el fa constar, gairebe ningú; ni APIs ni gestors saben que existeix. El cas és que ara, després d'haver-ne pagat el 20%, no podem vendre el pis. És cert que podríem fer un lloguer amb opció de compra, però creiem que es una llei molt injusta i hauria de desaparèixer, i no entenen per què alguns empleats del registre la posen i uns altres no.

Participaciones de loslectores

Másdebates