"El Poble Sec ja no és el meu barri, és el barri dels turistes"

Tinc 28 anys, i des que vaig néixer visc al Poble Sec. Sempre m'he sentit poble-sequí. Quan era petit en el barri hi vivien avis, nens i gent treballadora, i ens vam alegrar tots el dia que es va aconseguir fer del carrer Blai un carrer de vianants, convertint-lo així en la "petita rambla del Poble Sec", com diu el cantant Cesc Freixas.

Però els temps han canviat i ja no sé si és el meu barri o el barri d'ells, dels turistes. Fa uns dies, el diari digital anglès 'The Independent' va publicar que el Poble Sec està entre els 23 barris més 'cools' d'Europa i als habitatges del barri ja no hi vénen a viure famílies, els pisos ara s'omplen de turistes.

El carrer Blai no és una petita rambla per a passejar i prendre el sol, s'ha convertit en un carrer saturat de bars i terrasses, amb molt de xivarri i on la convivència es fa difícil.

El passat mes de març, un jutge va anul·lar el decret de l'Ajuntament de Barcelona que establia la reducció horària de les terrasses del carrer Blai fixant el seu tancament a les 23 hores per tal de millorar la convivència i el descans dels veïns i les veïnes.

Necessitem solucions, m'agrada el meu barri i no en vull marxar perquè sóc poble-sequí.