"I tu, en què perds el temps?"

"I tu, en què perds el temps?"

Patricia Sánchez Vallespí

Els grecs ja ens van avisar que el temps és relatiu, que s'ha d'entendre com una percepció i no com una magnitud física. El déu del temps, Cronos, rei dels Titans i pare de Zeus, va ser representat en el quadre de Goya titulat 'Saturno devorando a sus hijos' (Saturn és la versió romana de Cronos), el temps que tot ho devora i ens fa esclaus dels rellotges i les presses. Ens recorda que el temps és efímer i valuós. Un regal de llibertat, i no d'esclavitud.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Molta gent pregunta ¿on se'n va, el temps? Bé, segons els últims estudis, cadascun de nosaltres té una mitjana de vida de 28.835 dies, dels quals passem 33 anys al llit, set d'ells tractant de d’agafar el son, 13 anys i dos mesos treballant, vuit anys i quatre mesos davant la televisió, tres anys en xarxes socials i quatre anys i sis mesos menjant.

Sí, el temps vola. I nosaltres, com a pilots, encara creiem que fem servir el temps sàviament, fins que t'adones que no tens ni idea d'on s'ha anat.

Participaciones de loslectores

Másdebates