"Per viure cal menjar, i mengem tot allò que ha tingut vida."

Sóc en una peixateria i, mentre espero el meu torn, miro un reportatge que fan al mateix local sobre la fauna marina: les llagostes, les cloïsses, les ostres, les engarrotes, els peixos, i fins i tot pops i sèpies en el seu hàbitat més natural. Una preciositat, quan de sobte, em toca comprar els productes que tinc davant meu, tan vius i "alegres", i que a més a més valoro per la seva frescor!

També em passa quan compro verdures. Miro aquells vegetals, que estan lligats a les canyes, esporgats i mutilats de socarrel quan estaven més vius que mai i escolto a la venedora que em diu: no fa ni una hora que eren a l'hort! Més fresc impossible!

Finalment arribo a la carnisseria i observo diverses coses: per un costat, un cartell que diu que aquell bestiar ha complert les normes del benestar animal. El seu sacrifici està certificat com un acte sense cap patiment, seguint els controls més estrictes en el de sacrifici animal pels veterinaris de la salut pública. També expliquen que les granges on han viscut compleixen les normes més estrictes segons dicta el Departament d'Agricultura.

És a dir, que resulta que la carn, que serà un dels aliments vius que menjaré avui, és el que ha patit menys durant la seva existència!

Val la pena saber-ho per tenir la consciència més tranquil·la. És a dir, per viure cal menjar, i mengem tot allò que ha tingut vida.