Per què estan tan mal distribuïts els recursos del món?

La paràbola de Llàtzer el captaire és de les més conegudes i pitjor interpretades. Parla del pobre que menja de les engrunes que cauen de la taula de l'epuló egoista. Però Llàtzer en hebreu vol dir "Eleazar", "Déu salva", i a la seva mort és portat al si d'Abraham. El ric, va a l'infern.

Per què estan tan mal distribuïts els recursos del món? Per què molts passen gana davant la indiferència d'altres, que poden afartar-se i no saben veure que amb una miqueta del que tenen s'acabaria amb la fam de milions d'éssers humans?

Això reclama una justícia que moltes vegades serà més enllà d'aquesta vida, de la nostra història. Aquest és el sentit clar de la paràbola, i el fet de fer-la servir per difondre por a un infern com a lloc de càstig etern va ser, al meu entendre, una mala idea.

Molts truquen també avui a les nostres portes, tant propers com provinents d'altres terres, mentre uns altres, egoistes, només pensen a estar bé, en lloc de fer el bé. La cobdícia impedeix veure el cel, on tot trobarà el seu lloc, també les injustícies d'aquest món es convertiran en justícia. En qualsevol cas, infern és ja la solitud de l'egoisme.