Estimada germana, dono gràcies perquè ens vam poder acomiadar de tu

Estimada germana Pepi,

Avui fa quatre mesos que vas marxar després de lluitar durant set mesos contra el maleït càncer. Vas deixar-nos a tota la família molt i molt apenats i no volíem acceptar que ja no estàs entre nosaltres.

Avui, però, tot i la gran pena que tenim, donem gràcies a Déu que la teva marxa hagi sigut abans de la maleïda pandèmia i l'estat d'alarma, ja que tu i tots nosaltres hauríem patit moltíssim per haver-te de deixar sola a l'hospital i sense poder estar al teu costat al final de la teva vida. I tampoc t'hauríem pogut fer el comiat tan bonic que vàrem fer-te tota la família i tants i tants amics com tu tenies. Això ens consola cada dia, tot i que et trobem molt a faltar.

Quan veig a tantes i tantes persones que han marxat soles i sense el consol dels seus familiars, que ni tan sols els han pogut fer un comiat digne, penso que aquest familiars han d'estar passan-t'ho molt malament i el dolor ha de ser molt més fort, al pensar el que els ha robat aquesta maleïda pandemia.

Per això i també des d'aquí els vull dir que em poso al seu lloc i entenc el que estan passant. I a tu, estimada germana, dir-te que sempre estaràs entre nosaltres i que en el nostre cor no moriràs mai. T'envio molts petons de tota la teva família. T'estimem molt.