"Per als que viuen a residències el sentiment d'abandó és molt pitjor que el covid"

Atención a un paciente en una residencia de Barcelona.

Atención a un paciente en una residencia de Barcelona. / FERRAN NADEU

Mónica Ferrando Serra

No sé què pensaran els familiars dels nombrosos residents que porten temps patint les conseqüències d'una deficient Administració que sembla ser que té altres prioritats, i per negligència o partidismes exacerbats es desentèn del que per a mi hauria de ser la prioritat d'un Govern sensible i equilibrat.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Com a familiar d'un resident, denuncio la manca de flexibilitat i eficiència dels responsables polítics del nostre país i la cega submissió dels directius de les residències que semblen ignorar el perill que suposa per les persones grans aquesta brutal separació de les seves respectives famílies.

Observo que es compleixen escrupulosament, i fins i tot, exageradament les mesures higièniques indicades per l'Administració, fet que celebro, però també constato que, per un altre costat, es mensysprea el que per a mi és encara un virus més perillós que el covid-19: el sentiment de soledat, la sensació d'abandó, la incomprensible separació dels seus familiars.

No hi ha psicòlegs a les residències que adverteixin i avisin de l'immens perill d'una brutal depressió en aquestes edats, molt pitjor que el virus?

Participaciones de loslectores

Másdebates