El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

"Pel talent cal temps, del qual som esclaus"

JOAN MONFORT (AP)

Leo Messi yace en el campo tras notar molestias en el aductor izquierdo en el partido ante el Villarreal. 

Toni YusTàrrega

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Miércoles, 9 de octubre del 2019 - 06:15 h

Ens trobem en una societat líquida, la de la immediatesa, i que el que ahir era moda, avui dia està desfasat. Som esclaus del temps -per influències externes o autoflagel·lació per problemes personals, visibles o no-.

Tota una ironia: abans, l’esperança de vida era menor però la gent vivia més tranquil·la i sense presses, i ara que l’esperança de vida ha augmentat, la gent en general, i el jovent en particular, viu com si no hi hagués demà -cremar etapes en les relacions de parella i com més aviat millor, beure i fumar per semblar adults, etcètera-.

Però a aquesta ironia de la vida -entre tantes altres d’avui dia- n’afegim unes altres, que mostren que en realitat la immediatesa es vol només quan convé: allargant una "minoria d’edat" pel que fa a treballar, l’edat de votar, les responsabilitats penals, la bona administració dels recursos, etcètera.

Amb tot, no es tracta de generalitzar sobre el jovent, ja que n’hi ha de prou responsable i conscienciat en qüestions sobre el planeta i la humanitat i, en certa forma, sempre hem estat esclaus del temps, també en desenvolupar el talent en àmbits com esports, jocs, estudis en arts, lletres, ciències, etcètera, segons factors interns -capacitat ràpida o lenta per assimilar coneixements i habilitats, etcètera- o externs -millor o pitjor talent del professorat per formar l’alumnat, etcètera-.

En un curs que vaig fer sobre habilitats de lideratge i treball en equip, un professor ens parlava del talent i el temps invertit per desenvolupar-lo: deia que, tot i haver-hi gent més capacitada que altra per certes habilitats, amb temps suficient tothom pot desenvolupar qualsevol talent -si s'hi posa interès-, posant com a exemple Messi i la seva habilitat pel futbol -tots, amb més temps, també podríem ser bons futbolistes-.

Però la realitat és tossuda i, amb una bona dosi d'aquesta, el temps de la nostra vida és limitat. Potser vivint eternament podríem desenvolupar com la gent millor capacitada qualsevol habilitat que ens proposéssim. El temps és or.

Participaciones de los lectores

¿Los jueces se creen dioses?

Xavier Serra Girona

¿Cuál será el futuro del Valle de los Caídos?

Manuel Blanco Campos Madrid

La exhumación de Franco se ha colado en campaña convirtiéndose en argumento político para unos y otros. Hasta e... Seguir leyendo

La salut mental, un peça clau en el nostre dia a dia

Laia Pons Boix Manresa

Avui dia vivim en un món frenètic. Estem envoltats d'estímuls, pressions i judicis que ens carreguen el pit dia rere dia, any rere any. Ens env... Seguir leyendo

El cáncer de mama, una lucha de muchas

Miguel Fernández-Palacios Gordon Madrid

El 19 de octubre fue el Día Internacional del Cáncer de Mama. El cáncer de mama, por modos de vida, factores ambientales, genéticos o nutricion... Seguir leyendo

La huelga general en Catalunya imposibilitó que la gente pudiera trabajar

Rafael Soriano Mataró

Se supone que en una huelga general se trata de que los trabajadores se adhieran a los postulados de los sindicatos convocantes y no vayan... Seguir leyendo

La imposición del inglés, una miopía respecto al futuro

Alejandro Sanvisens Barcelona

Hay todo un tinglado montado alrededor de los motores de gasolina: fábricas, piezas mecánicas, modelos de automóvil,... Seguir leyendo

Dones de l'Iran, un exemple de resistència i de fortalesa

Maria Vilaplana Molins de Rei

El partit de fa uns dies de la selecció iraniana contra Cambodja va ser un nou ... Seguir leyendo

Referéndum consultivo con garantías, una posible solución para Catalunya

Marisol Gamo Cuadrado Sant pere de Ribes

Estoy muy triste y un poco asustada. Esta tierra maravillosa que se llama Catalunya está muy enferma. Y los políticos, quienes deberían hacer t... Seguir leyendo

Queridos políticos, mantengan unida a la gente, no la separen

Ana Mesa Montes Sabadell

Queridos políticos, ustedes nos han metido en este lío y ustedes tienen la obligación de sacarnos de él. Se les llena la boca ... Seguir leyendo