Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"Pel talent cal temps, del qual som esclaus"

Leo Messi yace en el campo tras notar molestias en el aductor izquierdo en el partido ante el Villarreal. 

Leo Messi yace en el campo tras notar molestias en el aductor izquierdo en el partido ante el Villarreal.  / JOAN MONFORT (AP)

Ens trobem en una societat líquida, la de la immediatesa, i que el que ahir era moda, avui dia està desfasat. Som esclaus del temps -per influències externes o autoflagel·lació per problemes personals, visibles o no-.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Tota una ironia: abans, l’esperança de vida era menor però la gent vivia més tranquil·la i sense presses, i ara que l’esperança de vida ha augmentat, la gent en general, i el jovent en particular, viu com si no hi hagués demà -cremar etapes en les relacions de parella i com més aviat millor, beure i fumar per semblar adults, etcètera-.

Però a aquesta ironia de la vida -entre tantes altres d’avui dia- n’afegim unes altres, que mostren que en realitat la immediatesa es vol només quan convé: allargant una "minoria d’edat" pel que fa a treballar, l’edat de votar, les responsabilitats penals, la bona administració dels recursos, etcètera.

Amb tot, no es tracta de generalitzar sobre el jovent, ja que n’hi ha de prou responsable i conscienciat en qüestions sobre el planeta i la humanitat i, en certa forma, sempre hem estat esclaus del temps, també en desenvolupar el talent en àmbits com esports, jocs, estudis en arts, lletres, ciències, etcètera, segons factors interns -capacitat ràpida o lenta per assimilar coneixements i habilitats, etcètera- o externs -millor o pitjor talent del professorat per formar l’alumnat, etcètera-.

En un curs que vaig fer sobre habilitats de lideratge i treball en equip, un professor ens parlava del talent i el temps invertit per desenvolupar-lo: deia que, tot i haver-hi gent més capacitada que altra per certes habilitats, amb temps suficient tothom pot desenvolupar qualsevol talent -si s'hi posa interès-, posant com a exemple Messi i la seva habilitat pel futbol -tots, amb més temps, també podríem ser bons futbolistes-.

Però la realitat és tossuda i, amb una bona dosi d'aquesta, el temps de la nostra vida és limitat. Potser vivint eternament podríem desenvolupar com la gent millor capacitada qualsevol habilitat que ens proposéssim. El temps és or.

Participaciones de loslectores

Másdebates