La pau és un joc de nens

L'institut on treballo comparteix pati amb un centre de primària. Està situat al barri de la Trinitat de Barcelona i hi ha alumnes de tota banda del món. A l'hora del pati, els nens de primària juguen tots amb tots sense reparar en races ni religions, però els de secundària se separen en grups ètnics, que interactuen molt poc els uns amb els altres.

És evident que alguna cosa passa d'una edat a l'altra i us puc ben garantir que ni els mestres ni els professors fomentem la formació d'aquests guetos. I llavors un mal dia s'esdevenen calamitats com els atemptats de París i et preguntes si a fi de comptes no és més del mateix, si l'odi entre ètnies i religions no és producte dels mateixos prejudicis que separen els meus alumnes al pati.

De sobte tothom parla d'atacs jihadistes contra cristians, oblidant els atacs dels països occidentals als de l'Orient Mitjà. França mateix no ha trigat ni 48 hores a bombardejar la capital de l'Estat Islàmic a Síria. Òbviament no vull justificar la barbàrie parisina, perquè són tan salvatges els uns com els altres. Senzillament vull posar de manifest que el que aquí és 'terrorisme' allà són 'operacions ofensives' i la mateixa opinió pública les legitimitza obviant que, en essència, són les dues cares de la mateixa moneda: accions militars dirigides per uns pocs, que acaba pagant la població civil. Potser és hora d'observar en més deteniment els nostres infants, per esbrinar com s'ho fan per salvaguardar la pau, la tolerància i la cordura.