El patriotisme caspós de Vox

Es parla molt de les eleccions espanyoles del 10-N: a mi, particularment, m'atabala la ultradreta. Es veia a venir: hi ha centenars de milers d'electors que van on bufa el vent (no dic tots, dic molts). Potser coincideix amb quin programa de la teleporqueria són addictes, no ho sé. Es movien entre populismes de fireta (Ciudadanos o altres), però ara s'han fet desvergonyits. Ara, amb himnes militars i crits de presó contra adversaris polítics, m'entristeixen. La seva essència disfressada de gent d'ordre i de cristians és senzilla: xenofòbia, catalanofòbia i menyspreu de la diversitat.

Comprovo que els sedueix el mot 'patriotisme', una mica caspós. Quan llegeixo a la prestigiosa 'Stanford Encyclopedia of Philosophy' que "les creences del patriota sobre els mèrits del seu país, la necessitat de pertànyer a un grup i tenir una narració (...), traspassa els límits d'un individu", em ve por. Em recorden el que va començar a Munic el 5 de gener del 1919. 

Confio que els vents canviïn de direcció, a temps.