No passaràs a la Història

Als matins de TV-3 han titllat de 'moment de balcó' l'espectacle  viscut davant el TSJC. Però hi ha una petita diferència entre Lluís  Companys i Artur Mas: el segon no estarà als llibres d'Història. I si  hi és, no serà recordat com un heroi.

La Humanitat ha viscut moments crítics quan la societat corre el  risc de polaritzar-se fins a un punt de no retorn. És en aquest  context quan necessitem un Kennedy que eviti l'enfrontament entre les  grans potències, o un Adolfo Suárez que busqui consens entre bàndols irreconciliables.

Quan dues postures tenen el poder de polaritzar la societat, els  líders, des de la moderació, tenen la responsabilitat de mantenir les  brases sota mínims (unes brases que, desgraciadament, sempre  existiran). Necessitem amb urgència algú que deixi els interessos de  partit a una banda i, sense por a ser atropellat per un bàndol o  l'altre, lluiti pel consens amb l'única arma que la democràcia coneix:  la paraula.

Una altra cosa és promoure el populisme, confondre una postura amb  'la veritat', traçar una política de blocs o identificar-se a un  mateix com 'la veu del poble'. Això no serà motiu d'orgull nacional.  Siguin del bàndol que siguin, els que han avivat la flama no tindran  mai cap monument. No, president, no passaràs a la Història.