Oblidar la història és obrir la porta al disbarat

Varios ciudadanos se manifiestan en 1989 frente a la puerta de Brandenburgo para pedir que se derribe el muro. / SERGIO LAINZ

A La història no és una coartada de Lluís Foix, s'hi llegeix: "Un gran conservador com Edmund Burke, inspirador del pragmatisme britànic, deia que oblidar la història és obrir la porta al disbarat".

Certament, oblidar la història és obrir la porta al disbarat: només cal donar un cop d'ull a la història de l'art europeu del segles XX i XXI per adonar-se del guirigall i desgavell que suposaren els Congressos per la llibertat de la Cultura (sic) que la CIA va promoure durant el daltabaix de la Guerra Freda, i que comportaren la imposició dels gargots i esoterismes abstractes que conformen l'art del no-res en detriment de les arts figuratives pròpies de la nostra civilització. El disbarat és incommensurable...