"La nova dreta radical populista no critica la democràcia, sinó que es considera democràtica"

Des de principis de la dècada dels 80 podem distingir dos partits diferents d'extrema dreta: l'extrema dreta tradicional i la nova dreta radical populista. Per ser considerat un partit d'extrema dreta tradicional s'han de complir dos requisits:

El primer, que els partits s'han de mostrar vinculats amb el feixisme mitjançant les propostes polítiques, la simbologia o alguna altra cosa que hi faci referència.

El segon, la deslegitimació de la democràcia (antisistema).

En canvi, si un partit du a terme una conducta antisistema i es fonamenta en els principals pilars de la ideologia com la identitat nacional, l'ordre i la seguretat i l'ultranacionalisme, sense cap relació aparent al feixisme, se'l considera en el nou grup d'aquesta ideologia. La nova extrema dreta tendeix a fer desaparèixer la connexió amb el feixisme i el nazisme. Una conexió que estava present en els partits neofeixistes, neofranquistes i neonazis. Per exemple el Partit Nacional Demòcrata alemany o la Falange Española.

La nova extrema dreta o dreta radical populista no critica la democràcia sinó que es considera democràtica. Per tant, aquesta nova extrema dreta es caracteritza per un fort nacionalisme. Defensa un estat on només visquin els nadius, ja que qualsevol persona o idea de l'exterior amenaça l'ordre, la seguretat i la cultura pròpia del país.

Els dos tipus d'extrema dreta comparteixen el populisme i l'autoritarisme. Aquests partits apel·len contra els enemics de la nació, els immigrants i la vella clase política del país, especialment la corrupta. La dreta radical populista presenta un rebuig cap a l'Islam i els musulmans, a diferència de l'antiga extrema dreta, que rebutjava a la comunitat jueva. Una excepció és França, ja que manté el rebuig a la comunitat jueva i també rebutja la comunitat musulmana.

La diferència més gran entre el nou i vell sector de la ideologia és que la dreta radical ha sabut adaptar-se a l'actualitat. Tot i que defensen alguns pilars de dictadures, les condemnen, ja que actualment no són ben vistes. L'objectiu de la dreta radical, a diferència del dels feixismes del segle XX que anulaven llibertats, la democràcia representativa i eren expansionistes, és elaborar un discurs acceptat per les masses populars, incloent-hi les seves polítiques discriminatòries.