"Ha arribat un moment que només interaccionem amb pantalles"

Allà on anem ens rep sempre una pantalla. Necessitem un bitllet de tren: el comprem a través d’una pantalla. Anem a comprar a una botiga: paguem al caixer automàtic amb pantalla. Acudim a una cita mèdica: treiem el torn a través d’una pantalla. Necessitem anar a un lloc nou: consultem el mòbil pel camí... Sembla que són elles les que ens donen la benvinguda, ens despatxen i ens resolen els dubtes, vaja, amb qui acabem interaccionant en qualsevol gestió quotidiana amb l’excusa que ens fan ser més àgils.

Comporta però que es redueixi encara més la comunicació entre nosaltres, i sovint ni tan sols saludem a aquelles persones amb qui ens trobem compartint temps i espai en un món on les xarxes comunitàries perden força i la solitud no volguda és cada vegada més present.

Ni tan sols hi ha lloc per aquell "qui és l’últim?" essencial d’abans quan es trepitjava qualsevol negoci. Una pregunta que ens obligava a mirar l’entorn i a fixar-nos en les persones que s’hi troben, ni que sigui per un segon. I que podia donar peu a saludar a aquella persona amb qui es coincideix, iniciar una conversa i així, construir un nou vincle.