La noblesa del caràcter català a la manifestació en la darrera Diada

La veritat és que em trec el barret en veure la quantitat de gent que va anar a la manifestació en la darrera Diada. Tots sabíem que era una aposta arriscada. Pensar amb la possibilitat de veure els carrers de Barcelona gairebé deserts, feia basarda a tothom.

Vull dir que quan recordes tota la lluita pel referèndum, la gairebé proclamació de la república, que encara ara no sabem ben bé que va passar, les posteriors fugides d'Espanya d'uns polítics i les declaracions a Madrid d'uns altres -un fet que no s'entén perquè tots junts haguessin fet més força davant del món- i sobretot amb el que anem veient els darrers mesos, sense cap mena d'unió entre tots els independentistes -ans el contrari-, diria que aquest passat Onze de Setembre s'ha mostrat de nou a tot el món que el caràcter català és més noble que mai. La paciència pacífica que mostrem en la lluita per a la nostra llibertat, any rere any, crec que no existeix enlloc més del món.

Només així aconseguirem el que volem. Serà llarg i feixuc però és millor ser pacífic que violent! Hi ha exemples històrics que així ho demostren.