"No només la covid mata: la meva mare va morir per no poder relacionar-se i per la por"

Ha mort la meva mare. Era una persona sana, ja gran sí, però vital, que anava cada dia al bar amb les seves amigues a fer la xerradeta, al supermercat a comprar, parlava amb un o un altre, a tots saludava i tots la saludaven.

Era una persona molt coneguda i popular al poble que vivia, i ella era feliç xarrant a un i a un altre. Però a l'inici del confinament, i amb les notícies cada segons alarmistes de les televisions i ràdios va començar a sortir al carrer. Va caure.

Un confinament que va impedir relacionar-se, que va impedir sortir; va impedir viure amb les seves petites activitats i amb por. La covid no ha matat a la meva mare. Era una persona terriblement forta i sana, la van matar les mesures imposades.

Va morir a casa i no abandonada, aquest és l'únic consol que la família tenim. Les mesures imposades s'han fet sense valorar les necessitats vitals de molta gent. Potser el virus mata, però també els confinaments, i la por són causa de dolor, de mort i de patologies que es podrien evitar amb unes mesures més adients a la població.

No calia confinar, no cal provocar tanta por, simplement educar i explicar d'una manera menys alarmista. Perquè sé que moltes morts de covid no son degut com a causa al virus, si no a les condicions precàries de moltes persones que viuen aquest país. Potser els governs s'han quedat tranquils amb les mesures, però han fet mal a molta gent.