"No només la covid mata: la meva mare va morir per no poder relacionar-se i per la por"

Un grupo de ancianos descansan en un banco en un parque de Barcelona.

Un grupo de ancianos descansan en un banco en un parque de Barcelona. / JULIO CARBO

Ana Ramírez Llaràs

Ana Ramírez Llaràs

Ha mort la meva mare. Era una persona sana, ja gran sí, però vital, que anava cada dia al bar amb les seves amigues a fer la xerradeta, al supermercat a comprar, parlava amb un o un altre, a tots saludava i tots la saludaven.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Era una persona molt coneguda i popular al poble que vivia, i ella era feliç xarrant a un i a un altre. Però a l'inici del confinament, i amb les notícies cada segons alarmistes de les televisions i ràdios va començar a sortir al carrer. Va caure.

Un confinament que va impedir relacionar-se, que va impedir sortir; va impedir viure amb les seves petites activitats i amb por. La covid no ha matat a la meva mare. Era una persona terriblement forta i sana, la van matar les mesures imposades.

Va morir a casa i no abandonada, aquest és l'únic consol que la família tenim. Les mesures imposades s'han fet sense valorar les necessitats vitals de molta gent. Potser el virus mata, però també els confinaments, i la por són causa de dolor, de mort i de patologies que es podrien evitar amb unes mesures més adients a la població.

No calia confinar, no cal provocar tanta por, simplement educar i explicar d'una manera menys alarmista. Perquè sé que moltes morts de covid no son degut com a causa al virus, si no a les condicions precàries de moltes persones que viuen aquest país. Potser els governs s'han quedat tranquils amb les mesures, però han fet mal a molta gent.

Participaciones de loslectores

Másdebates