Niza: contra el terrorisme, igualtat, llibertat i democràcia

El terrorista que va perpetrar la matança de Niça, així com els que van atemptar a la Sala Bataclan, són joves que han viscut i s'han educat a la societat occidental, al cor de la vella Europa, a països com França o Bèlgica.

No són psicòpates. Són “sociòpates” perquè no tenen cap malaltia mental, però adopten les actituds dels psicòpates. Són joves que han perdut la pròpia identitat, sense lligams polítics i moltes vegades ni religiosos, amb actituds violentes i/o depressives perquè es senten exclosos del sistema. Per aquest motiu es converteixin en preses fàcils per a les xarxes de radicalització.

Aquests atemptats també posen de manifest que és molt difícil prevenir atacs terroristes d'aquest tipus per la via tradicional. No hi hauria recursos ni efectius suficients per poder controlar aquest  tipus d'atacs. I si hi fossin, segurament entraríem una mena d'estat policial, on s'haurien de traspassar molts nivells d'intimitat i llibertat de les persones. Aquests drets, que tant han costat d'aconseguir i són patrimoni de tots els europeus, són innegociables.

Des de l'obertura de fronteres que han significat la globalització, s'han generat inquietuds que el populisme ha aprofitat per fer ressorgir una autèntica xenofòbia cultural molt perillosa a nivell mundial.

Arrel de la Primavera Àrab, a la regió d'Orient Mitjà, els grups més fonamentalistes i els règims autocràtics, han vist en la globalització, en les xarxes socials i en els valors de la democràcia occidental, els autèntics enemics a batre; i els dogmes religiosos com un aliat per tal de mantenir el seu status quo. No oblidem que només a Tunísia, un dels sis països on s'havia iniciat una revolta democràtica, aquesta ha triomfat. En canvi, ha alimentat el naixement de la maquinària de l'Estat Islàmic, paraigua de tots aquests grups jihadistes.

Així doncs, recordem que estem immersos en una guerra orquestrada des de l'exterior contra l'esperit de la Revolució Francesa i de la Primavera Àrab, és a dir, contra la democràcia.

Cal invertir en programes de prevenció del radicalisme i en programes de desradicalització, és a dir, s'ha d'invertir per tenir una informació centralitzada a nivell europeu contra el jihadisme i per poder detectar les sectes que capten combatents i invertir en intel·ligència informàtica per guanyar la batalla a Internet.

Però el més important és fomentar una educació basada en la inclusió i  sobretot en contra de la creixent islamofòbia europea propugnada per l'ascens de grups d'ultradreta xenòfobs en nombrosos parlaments europeus.

Només així es pot evitar que ningú se senti exclòs de la societat i s'eviti el desenvolupament d'aquestes actituds “sociòpates”.

Ara més que mai cal refermar el compromís amb la igualtat, la llibertat i la democràcia. Ni un pas enrere.