"Quan els diners pesen més que la salut d'un infant"

La Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGGPIA) té una missió molt clara: protegir els infants més vulnerables del nostre país. Però la realitat que estic vivint com a família acollidora és ben diferent. L' infant que tinc acollit, tutelat per la mateixa Generalitat, necessita un tractament bucodental imprescindible valorat en uns 2.600 euros.

Des de l'octubre de 2025 esperem una solució. Nou mesos després, l'única resposta ha estat canviar-li la cobertura sanitària perquè resulti més barata per a l' Administració: hem passat de MUFACE-ASISA a MUFACE-INSS. El resultat és desolador: primera visita a odontopediatria el 29 de juliol, amb el mes d'agost pel mig i una previsió real d'iniciar el tractament al setembre o, fins i tot, a l'octubre.

Això significa més d'un any d'espera per tractar un problema de salut que els professionals consideren necessari abordar. La justificació? "És una qüestió de pressupost". És aquí on sorgeix una pregunta que qualsevol ciutadà es faria: des de quan el pressupost està per sobre del dret a la salut d'un infant tutelat? Quan la Generalitat tutela un menor, n'assumeix totes les responsabilitats. Totes. No només les que són econòmicament còmodes.

Els infants tutelats no poden convertir-se en víctimes de retallades encobertes ni de càlculs comptables. Fa uns mesos, el Govern va decidir perdonar milions d'euros en devolucions indegudes a joves extutelats per corregir errors administratius. Costa entendre que, alhora, no sigui capaç de trobar 2.600 euros per garantir la salut d'un nen que avui continua sota la seva tutela.

La protecció dels infants no es mesura amb discursos institucionals ni amb campanyes de sensibilització. Es demostra amb fets. I quan un tractament necessari es retarda perquè costa diners, el missatge és devastador: els diners pesen més que la salut d'un infant. És moralment inacceptable que un infant tutelat hagi d'esperar gairebé un any perquè l'atenguin.