El nen que va ser feliç amb una manta

Fa molts i molts anys, hi havia uns nens que escrivien una carta a uns éssers màgics per demanar joguines tecnològiques, com la Play. Els amics d´aquests infants eren els seus robots i només parlaven amb altres humans a través dels seus mòbils. Fins i tot, rebien les classes virtualment perquè no anaven a escola. Com que no sortien al bosc, cada vegada tenien la pell més pàl·lida i ja no recordaven com era el mar. Tampoc no baixaven al parc, ni anaven en bicicleta, ni nedaven a la piscina.

Quan s'atansava el fred, se'ls explicava que s'aproximava el Nadal. Però, què era el Nadal? Doncs, aquell llunyà desembre del 2020, el Nadal va ser que els éssers màgics portessin un paquet de macarrons, una pissarra i una manta per poder fer els deures amb finestres obertes. I vet aquí que aquesta és la història d'un passat en què els més menuts van ser feliços amb una manta.

Bon Nadal!