"És necessari un nou paradigma a les aules"

Estic totalment d'acord amb l'article sobre la necessitat d'un nou paradigma en les aules. La meva experiència comença en mi mateix. Vaig tenir la mala sort, ho dic una mica irònicamente, d'estudiar al col· legi Jesuïtes de Sarrià, a Barcelona, i no van saber motivar-me. Feien grups i siempre acabava en el dels 'dolents', es potenciava als 'bons', en la meva opinió, molt mala decisió. Jo volia anar a la universitat, ho tenia tan clar que als 43 anys vaig fer la prova del 40 anys i em vaig matricular a la UOC, al grau d'informació i documentació, i en quatre anys estava graduat. Això em va canviar la vida.

Amb el meu fill, que ara té 9 anys, ho vam tenir claríssim la meva dona i jo: el vam matricular a una escola pública de projectes a Mataró. Hi ha molt camí per recórrer.El nen em comenta que s'avorreix a classe. És molt despert, amb moltes preguntes i ganes d'aprendre, diagnosticat de possibles altes capacitats.

Des de casa el motivem molt, és un crack en mates, però en l'educació pública és prima baixar el nivell perquè ningú quedi enrere, totalment injust, trobo a faltar un aprenentatge d'acord amb les capacitats dels nens, sense tenir en compte l'edat. I després és una loteria: depens de quin docent et toqui.

Proposo espais compartits, amb diversos docents que, si us plau, estiguin motivats, per fer classes en entorns diferents, externs i sobretot compartir experiències. Les persones ho intenten, però la dependència del Govern de torn ho complica tot.