El nacionalisme català i l'espanyol

Els nacionalismes català i l’espanyol són diferents. El primer és capaç d’organitzar grans manifestacions de caràcter lúdic, i a més cassolades, penjades d'estelades, recollides de firmes o altres accions semblants, però sense cap compromís personal que representi cost de temps, d’acció o de diners. Els partits polítics que el representen tenen dificultats per anar junts fins a objectius decisius. Es manifesta pacíficament en les classes mitjanes. No va més enllà.

En canvi, el nacionalismo espanyol o castellà és bel.ligerant i es mostra capaç de fer tot el que sigui necessari, tot, per tal de mantenir l'estatu quo actual a l’Estat. Tots fan pinya, Totes les estructures polítiques, socials, jurídiques i especialment les econòmiques van a una per tal que Catalunya no se surti amb la seva. L’èxit del PP malgrat la magnitud de la seva situació de plets per corrupció és que els espanyols hi veuen una garantia per mantenir la permanència de Catalunya a l’Estat espanyol. Això és un nacionalisme a l’engròs.

Els catalans ens hem cregut massa les paraules de Francesc Pujols, que va dir: "Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades”, és a dir, que tot ens sortirà gratis. ¡Res que valgui surt de franc! Tota la societat catalana ha d'estar més compromesa, ¡a casa no ens duran res!