Viernes, 15 de noviembre del 2019 - 04:00 h

Ja fa temps que intento no comprar menjar i altres productes (del tipus que siguin) embolicats amb plàstic. Em fa molta ràbia veure un plàtan o una branca de bròquil envasada al buit: no és necessari. Existeixen moltes botigues a granel on pots portar les teves bossetes de tela o pots de vidre per omplir-les de menjar.

El que és curiós és que fa uns dies vaig sentir un podcast on deien que el moviment Residu Zero és masclista. Us ho havíeu plantejat mai? És cert que a casa meva les més conscienciades sobre aquest tema som la meva mare i jo, en contraposició al meu pare i al meu germà. A més, és cert que quan vaig a comprar a granel molt poques vegades veig clients homes a la botiga. Vaig trobar que les dones encara ara som les que ens dediquem més temps a les feines de casa, segons l'INE ho fan el doble que els homes. Això vol dir que nosaltres som les que normalment fem la compra, preparem el menjar, conservem els aliments, netegem la casa... Només cal fixar-se en les protagonistes dels anuncis de sabons de roba, de cuina o de la llar: tots són personatges femenins.

Hi ha una pressió evident sobre les dones que a vegades pot ser invisible i el Residu Zero n'és una càrrega extra. Animo a tots els homes a involucrar-se més en les feines de la llar i a fer un pas més en el Residu Zero. El planeta és cosa de tots i no podem perdre el temps.