"Avui els seus pares han trobal l'Àlex mort..."

Avui els seus pares han trobat l'Àlex mort. No és el primer cas en aquest any i mig, se n'han anat cinc. Cridem amb força que ja n'hi ha prou!

Creiem que per aquest fet com per els altres s’ha de denunciar a la Sanitat. La seva incapacitat d’entendre els nostres nois i noies, la incapacitat d’empatia, de professionalitat, de crear recursos per a ells, per difícil que pugui ser, són les causes d’aquestes morts.

Es parla molt de salut mental, es creen grans programes i tots n’estan orgullosos, però al final els nostres fills i filles queden sempre fora de tot el que es fa, ningú els vol, són massa complexes, diuen, estan deixats de la mà de Déu, i la realitat és que tant ells com les famílies viuen un calvari de dolor, una gran impotència, una gran frustració, trobant sempre les portes tancades al buscar alguna cosa per ells.

Ja ni ha prou, escolteu el clam de les famílies que coneixen bé els seus fills, no us amagueu darrera lleis per dir que no es pot fer res; les lleis es poden canviar, o sempre es poden mirar d’una altra manera. ¿Quants nois i noies han de morir encara perquè us adoneu de la magnitud del problema? No volem paraules, volem fets, és molt urgent. Una societat que permet que passin aquestes coses no és una societat sana, està malalta, malalta de presumpció , d’ignorància, de frivolitat, d'hipocresia i sobre tot d’humanitat. Si falta la humanitat ja podem plegar...

Les famílies estem cansades, un cop més hem de plorar els nostres fills, que es moren... que es moren perquè no han tingut la possibilitat de ser ben atesos, la possibilitat de gaudir d’uns drets que ells també tenen, dret a una vida digna.

Obriu els ulls, ja no dic els cors, però almenys els ulls per veure el que hi ha al vostre entorn...

Sí, denunciem amb força la Sanitat. Una mare del GAM del Vallès Occidental (grups de ajuda mútua).