"Molts catalans no ens sentim del tot orgullosos dels èxits de Marc Màrquez"

Marc Márquez, moltes vegades campió del món, fins i tot a la categoria reina, no és precisament campió de les bones maneres i de l'esportivitat, i, encara menys del compromís i de la solidaritat. La seva conducció, a les carreres que jo sàpiga, és un poc antiesportiva i sempre ha estat envoltada de polèmica. Sobretot en relació amb el mestre Rossi.

Una cosa és ser murri i l'altra és ser brut... i en ocasions (i reiterades) ho ha estat. Per tant, molts catalans no ens sentim del tot orgullosos dels seus èxits. No tot és guanyar a la pista i no val tot. Ara només ha faltat que, amb veu de murri i de nen consentit, hagi declarat després d'aconseguir el seu últim campionat mundial "que no vol barrejar coses", al·ludint que ha deixat de fer el que sempre ha fet en anteriors ocasions d'èxit esportiu, que no era altra cosa que sortir a la balconada de l'Ajuntament de Cervera per saludar els seus veïns de tota la vida.

A veure, una pancarta reclamant llibertat només té relació amb la democràcia i no pas amb una opció política concreta. La seva covardia davant dels mitjans de comunicació per possibles repercussions mediàtiques esbiaixades i reaccionàries queda demostrada. N'hauria d'aprendre de Pujol, de Piqué, d'Oleguer en el seu moment o fins i tot de Nadal, que sempre han mantingut una mateixa línia, d'acord amb les seves respectives idees i sense donar excessiva importància a les conseqüències públiques i publicades.