Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
"Els mestres no rebutgem els canvis, però necessitem condicions reals per fer-ho bé"
Aula de una escuela de primaria en Barcelona. / Manu Mitru
Marta Boix
Després de més de 16 anys com a mestra de primària, puc dir amb convenciment que m’apassiona la meva feina. No des d’una mirada romàntica de “vocació”, sinó perquè crec profundament que l’educació és un motor de transformació i que la innovació pedagògica és imprescindible si volem donar respostes a la societat actual. Els reptes que tenim a les aules són enormes i sé que la nostra feina implica tenir molts fronts oberts alhora: atendre la diversitat, repensar metodologies, vincular-nos amb l’entorn, fer créixer projectes col·lectius...
Entretodos
Tot això forma part del nostre dia a dia i això és ser i fer de mestra. Ara bé, la dificultat arriba quan aquest entusiasme topa amb la manca d’un ordre clar, una coherència i una manca de temps i de reflexió. En els darrers anys, el sistema educatiu ha acumulat reformes i canvis; canvis de currículum, noves demandes, expectatives que sovint arriben de manera accelerada i fragmentada, canvis de claustres brutals, projectes innovadors sense el temps per acompanyar-los amb cura, aules fins a 27 alumnes, programacions per fer sense un sentit global....
El resultat és que tot i no suportar aquesta paraula, em toca acceptar que estic “cremada”, i no vull que s’entengui com una mestra farta de la seva feina, no, si no com una mestra crítica i amb moltes ganes de que canvii la mirada i l’estima per l’educació d’aquest país. A les aules, mentre convivim amb aquest allau de novetats, continuem dissenyant situacions d’aprenentatge motivadores, contextualitzades i inclusives. Però el risc és evident: sense temps per reflexionar, coordinar-nos i ordenar els processos, tot allò que hauria de ser una oportunitat de millora es converteix en una font de frustració.
No es tracta de rebutjar els canvis. Al contrari: vull continuar dedicant la meva energia a innovar, acompanyar l’alumnat amb coherència i compartir aprenentatges amb els companys/es. Però necessitem condicions reals per fer-ho bé. Necessitem que l’educació al nostre país tingui un plantejament clar, que els canvis arribin amb sentit i que es valori el temps com un recurs pedagògic essencial. Si volem que els infants aprenguin amb tranquil·litat, profunditat i sentit, els mestres també necessitem aquest temps i aquest ordre. No per fer menys, sinó per fer-ho millor.
Participaciones de loslectores
"I si donar sang també servís per prevenir en salut?"
Ricard Franco Sant Joan Despí
"Logros de madres, herencia de hijas"
Suso Liste Santiago de Compostela (La Coruña)
Másdebates
El debate
- Derecho a una muerte digna Pere, con depresión severa desde hace 20 años, pide la eutanasia por tercera vez: "Mi vida no es digna, padezco un sufrimiento crónico e intratable"
- Accesibilidad Dos niñas asturianas con una discapacidad del 78% logran una parada de transporte escolar más cerca de casa tras un año de lucha: "Ha sido agotador
- Análisis La Comisión Permanente del Poder Judicial rechaza archivar las diligencias sobre el juez Peinado que propone el Promotor de la Acción Disciplinaria
- GUERRA EN ORIENTE PRÓXIMO Varios drones impactan sobre el Aeropuerto Internacional de Kuwait
- Cine Primeras reacciones al estreno de 'Torrente, presidente': "Para esto vale la pena ir al cine"
- Arquitectura e interiorismo Sutega refuerza su crecimiento con la incorporación de la constructora InSitu
- 'THE OTHER CLUB' Cosas que tienen que saber los socios antes de votar (a Laporta)
- Novela histórica Juego de tronos (y hachazos) en la Suecia medieval
- Club de Estilo Clara Mallart, ecóloga industrial y diseñadora: "Vacía tu armario sobre la cama y cuenta: ¿lo necesito?, ¿lo voy a usar?, ¿de qué está hecho?, ¿quién lo ha producido?"
- Premios del cine Oscars 2026 en directo: horarios, porra y última hora desde España

