El 'messianisme de via estreta' de Casado i Aznar

Els seguidors del 'messianisme' creuen cegament que qualsevol canvi en la dinàmica d’una societat es deu a l’arribada d’un heroi al qual li correspon establir un nou ordre per tal d’aconseguir un món utòpic. Enguany, el 'messianisme' es fa present en determinades posicions polítiques, i és evident que l’acció d’un d’aquests posicionaments no persegueix altra cosa que recuperar una utopia enyorada por sectors nostàlgics de temps passats i recuperada per 'arribistes' sense escrúpols. Ras i curt: la unidad de destino en lo universal.

Al darrer 'aplec' del PP, la reaparició estel·lar de José Maria Aznar -si és que mai va desaparèixer- heroi llegendari, n’és un exemple del tot fefaent; en qualsevol cas però, de messies 'de via estreta'.

I què dir de Pablo Casado? La seva obsessió malaltissa per Catalunya és digna d’estudi i se m’acaba el llistat de paraules per qualificar el personatge. Els postulats que defensa –totalitaris i típics del nacionalisme espanyol més ranci-,  els pactes amb Cs i, molt especialment, els subscrits amb VOX el retraten.

No obstant això, té el desvergonyiment i la indecència de presentar-se com a referent del centre-dreta amb un discurs de regeneració per a Espanya. Serà possible? Amb tot, penso que en el fons es tracta d’un pobre home amb ànsies de grandesa, d’un altre aspirant a 'messies' sorgit del no res i que el temps situarà al lloc que veritablement li correspon, el no res.