Merlí, l'encantador?

S’ha iniciat la segona temporada de la famosa sèrie de TV-3. En Merlí és el professor de filosofia d’un institut. Tothom en parla. Al iniciar el capítol 14, el primer de la segona temporada, per accident vaig adonar-me que seria incapaç de seguir-la. Però, de totes maneres, vaig acabar el capítol. Explicaré per què en vaig tenir prou. En primer lloc, apareix una jove nova a l’institut que és presentada com a model de conducta femenina per la seva capacitat d’observació per a integrar-se al grup i, principalment, per la seva sexualitat 'lliure'.

Només en veure els ulls d’en Gerard ja expressa el desig sexual envers ell, la seva actitud presumptuosa quan diu que s’ho va muntar amb un professor i, per últim, l’escena als vestidors en la qual masturba un company. La claredat en què expressa que prefereix els 'rollitos' i com rebutja qualsevol relació emocional; l’últim noi amb el que s’enrotlla li demana per fer alguna cosa junts i ella li replica que potser “va una mica a saco”.

És aquest el model de noia adolescent que ens ofereixen els mitjans de comunicació? Se’ls està inculcant als joves que aquesta noia és una triomfadora? Desitgem aquest model pels nostres fills? Les relacions entre els joves adolescents sovint es troben afectades per un dèficit de tipus emocional. La relació sexual els sembla segura, el “rollito” els serveix, però anar més enllà del sexe és tot un repte. Per què ho expresso així? Quan s’enrotllen a cap dels dos els sembla que “van a saco”, però començar a establir una relació de tipus emocional ja sí que és “anar a saco”.