Cal donar una embranzida i cuidar l'educació

Onze professors s'han suïcidat a França en els últims dos mesos. És una dada esfereïdora, no extrapolable al nostre sistema educatiu, però que sí que evidencia una realitat incontestable: la docència -especialment en Secundària- és un dels àmbits més infravalorats de la nostra societat. Sí, els mestres disposen, en teoria, de més vacances que la majoria, però sovint s'oblida l'enorme desgast que suposa bregar diàriament -i en solitari- amb un grapat de marrecs indolents -i insolents-, normalment producte d'una educació paterna permissiva i sobreprotectora.

Uns petits tirans intocables, que se saben immunes -i impunes- davant una Administració coaccionada per la prepotència d'alguns pares que no toleren la més mínima reprimenda als seus 'angelets'. 

El desemparament, l'estrès i el menysteniment que pateixen els ensenyants és deplorable, perquè la transmissió de valors i coneixements és cabdal en qualsevol societat sana.

És cert, tanmateix, que no tots els professors són mestres, i que també hi ha molts pares exemplars, però en tot cas cal donar una embranzida -econòmica i humana- al sector. En l'era de la informació -i de la deformació- hi ha quelcom més important: la formació. Respectin-la.