"No espatllem ara tot el que hem aconseguit amb el confinament"

Tinc 17 anys, una edat en què molts adults ens consideren irresponsables i irrespectuosos, però com pot ser que jo tingui les prioritats molt més clares i durant el confinament i la desescalada sigui molt més responsable? Sempre havia sentit la frase feta "Estirar més el braç que la màniga", i crec que no hi ha una situació més idònia que l'actual per entendre-la. Hem estat confinats durant molts dies, només podent sortir per a les qüestions essencials, i ho hem fet molt bé, però en el moment que ens deixen una mica de llibertat per poder respirar aire fresc ens ho prenem com si tot el problema s'hagués acabat, quedem amb amics i tots anem als llocs més concorreguts.

Ens hi hem esforçat molt com per ara espatllar-ho. Molta gent està patint i per evitar que moltes altres persones pateixin, i poder tornar a la 'normalitat' el més aviat possible hem de ser responsables. Anar a veure la platja o anar als llocs més concorreguts, de veritat cal?

Si us plau, reflexioneu-hi.