"No sé si menjo per control o si estic saciant la necessitat de gana"

L’aliment és un element bàsic per a la supervivència humana. Les persones, des de temps passats, utilitzem els àpats per a fins de satisfacció personal, social, i fins i tot econòmica. Alimentar-se no hauria de ser un tràmit o una obligació; hauríem de viure-ho com un plaer. Aquesta realitat no és viscuda d'igual forma per a totes les persones.

He estat lligada per molts anys als trastorns alimentaris per restricció i afartaments, i la realitat amb el menjar ha estat estretament connectada al control dels aliments i desconnectada del cos. Havent passat dies sense ingerir aliments i d’altres ingerint sense pausa, ha esdevingut un suplici i un marcatge de per vida. Ara com ara, havent recuperat la vida, encara em pregunto si menjo per control, com ens han ensenyat des de ben petits o, si realment estic saciant la necessitat de gana.

És real la necessitat de menjar a “les hores dels àpats” o, simplement funciono amb pilot automàtic? ¿Realment tothom menja per saciar la gana o, per contra, ho fan perquè toca? Entenc que durant la infància s’han de marcar unes pautes de menjar, beure i dormir; malgrat això, és necessari prendre consciència de les necessitats individuals, amb el pas dels anys i, escoltar el propi cos. Aportem-li el que necessita quan ho necessita i deixem estar la normativa o els patrons saludables per viure bé.

Escoltem-nos, de dins cap a fora, ens hi va la salut, física i mental. Aturem el pilot automàtic i, gaudim del que el cos ens demana.