El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Massa hipocresia al voltant de l'avortament

Natacha Pisarenko / AP

Decepción y tristeza de varias partidarias de la despenalización del aborto tras conocerse la decisión del Senado.

Josep BallbèTerrassa

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Viernes, 10 de agosto del 2018 - 15:45 h

Les darreres setmanes, la premsa ens ha bombardejat amb notícies sobre l'avortament. Concretament referint-se a Irlanda i Argentina. És evident que parlar-ne no deixa indiferent ningú… Tot i que sovint hi ha massa gent que obvia 'mullar-se'. És molt més còmode no comprometre's. Fer veure que es diu quelcom, divagant.

Algun titular periodístic cal agafar-lo amb pinces. Per exemple aquell que deia: “Espanya s’ha llevat amb una notícia trista… El Senat argentí ha rebutjat -de moment, per un any-  legalitzar-lo”. Em pregunto si allò que és dolent per alguns esdevé motiu de joia per d’altres. En qualsevol cas, les senyores de classe benestant seguiran avortant en llurs clíniques privades. Les de pocs recursos correran el risc de morir en clandestinitat. Quanta hipocresia! En el cas de la ultracatòlica Irlanda, la liberalització de l’avortament ha obtingut una majoria folgada, inesperada i aclaparadora. I la llei es podrà começar a aplicar abans no acabi l’any actual.

No és veritat que penalitzant la interrupció de l'embaràs s’impedirà. El nucli de la qüestió és que la dona avorta i ja està. Sigui pobra, rica, catòlica, àrab, menor d’edat o fins i tot religiosa… M’agradaria que algú m’expliqués  --en profunditat--  el pensament i objectius dels grups pro-vida. No serà que, tal vegada, la llei es converteix tan sols en un càstig contra la figura femenina, que reclama el dret al que ella entén com autonomia i sobirania del propi cos?

La posició eclesiàstica podria fregar posicions ambigües. Com acostuma a passar amb l'eutanàsia. Fer el contrast pur i dur amb el dret a la vida sembla orientar-se només a la teoria del “mejor no meneallo”. Allò que, en clau política, algú va batejar com la teoria de l'“ara no toca”.

Paral·lelament, la contrapartida ja no la situo en la poca fondària i criteri de molts dels nostres polítics. Més aviat me'n vaig a la posició vaga i inconsistent del concepte 'feminisme'. Aquí, en aquesta tessitura, no sempre té raó aquell que més crida… De la mateixa manera que em preocupa força l’etern enfrontament entre estat i església en el tema educatiu. Per què ha d'ésser així? Encara més quan allò que es coneix com Carta Magna (la Constitució) estableix la laïcitat de l’estat. Realment és així… o només és paper mullat ?

Tornant a Irlanda, la nova llei podria anomenar-se “Savita” en record a una dona de 31 anys que es deixa així. Va morir a l'hospital de Galway arran d’una aturada cardíaca després que els metges li diguessin que Irlanda era un país catòlic… Raó per la qual es van negar a induir-li un avortament, tot entenent que la septicèmia que patia no representava un risc greu per la seva salut.

Mentrestant, em quedava acoquinat fa pocs dies en llegir una notícia que parlava del nomenament d’un prevere gironí com a exorcista. Vaja! Que mentre alguns apliquen la tàctica dels ulls clucs a problemes reals i primerencs del món actual, se'ns pretén entabanar amb el que considero una autèntica xuminada…

Arribats en aquest punt, aplicant una certa sornegueria, em ve a la memòria una resposta lapidàriament genial: “les coses impossibles les fem al moment. Els miracles, tanmateix, triguen una mica més”. És clar que, agradant-me o no, el gran Miquel de Cervantes -en el seu immortal Quixot-deia allò de “con la Iglesia hemos topado”. “Vivir para ver” que sentenciaria en Forges.

Participaciones de los lectores

Sobre l'exposició de Guinovart a Girona

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Mary Somerville, la reina de las ciencias

José Antonio Avila López Terrassa

Pedro Sánchez, el president de tots

Francesc Carafi Sant Adurní d'Anoia

El món de la política, la classe política, volia un “enrenou, nous aires”. El Congrés dels Diputats (diversitat de veus de centre-esquerra, esquerres), v... Seguir leyendo

'El català que ara es parla'

Jordi Pausas París (Francia)

Enguany, tot i que el 155 ha mig partit la celebració del naixement del mestre Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana, els... Seguir leyendo

La meva gran admiració a les persones que fan exercici

Clara Hernández Mataró

Totes les persones que fan una mica d'esport sense cap pretensió més que intentar estar una mica en forma, mantenir-se, o trobar un moment d'evasió, que moltes vegad... Seguir leyendo

"Si quieres vivir para siempre, ¡escribe!"

Venancio Rodríguez Zaragoza

Dice la Wikipedia: “Ser es lo que llamamos la esencia o la naturaleza de algo.” Aunque Heidegger advierte: ”El lenguaje ... Seguir leyendo

"Els migrants tenen carències materials; nosaltres, de caire humà"

Josep Pinteño Avià

Quina comprensió tenim cap a la gent menys afavorida? És difícil tenir-ne; a mi, personalment, sembla que això em fa sortir de la meva zon... Seguir leyendo

"La solución para Barcelona no es generar alarma"

Josep V. Madolell Barcelona

Gobernar la ciudad de Barcelona siempre ha sido una aspiración de toda formación política. A nueve meses de las elecciones nos encontramos... Seguir leyendo

Vergonyosa gestió d'escombreries a Calella de Palafrugell

Joaquima Creus Barcelona

A Calella de Palafrugell és una vergonya la gestió de les escombraries. Amb la quantitat de població que s'hi congrega a l'estiu, han reduit el número de contenidors... Seguir leyendo