El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Massa hipocresia al voltant de l'avortament

Natacha Pisarenko / AP

Decepción y tristeza de varias partidarias de la despenalización del aborto tras conocerse la decisión del Senado.

Josep BallbèTerrassa

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Viernes, 10 de agosto del 2018 - 15:45 h

Les darreres setmanes, la premsa ens ha bombardejat amb notícies sobre l'avortament. Concretament referint-se a Irlanda i Argentina. És evident que parlar-ne no deixa indiferent ningú… Tot i que sovint hi ha massa gent que obvia 'mullar-se'. És molt més còmode no comprometre's. Fer veure que es diu quelcom, divagant.

Algun titular periodístic cal agafar-lo amb pinces. Per exemple aquell que deia: “Espanya s’ha llevat amb una notícia trista… El Senat argentí ha rebutjat -de moment, per un any-  legalitzar-lo”. Em pregunto si allò que és dolent per alguns esdevé motiu de joia per d’altres. En qualsevol cas, les senyores de classe benestant seguiran avortant en llurs clíniques privades. Les de pocs recursos correran el risc de morir en clandestinitat. Quanta hipocresia! En el cas de la ultracatòlica Irlanda, la liberalització de l’avortament ha obtingut una majoria folgada, inesperada i aclaparadora. I la llei es podrà começar a aplicar abans no acabi l’any actual.

No és veritat que penalitzant la interrupció de l'embaràs s’impedirà. El nucli de la qüestió és que la dona avorta i ja està. Sigui pobra, rica, catòlica, àrab, menor d’edat o fins i tot religiosa… M’agradaria que algú m’expliqués  --en profunditat--  el pensament i objectius dels grups pro-vida. No serà que, tal vegada, la llei es converteix tan sols en un càstig contra la figura femenina, que reclama el dret al que ella entén com autonomia i sobirania del propi cos?

La posició eclesiàstica podria fregar posicions ambigües. Com acostuma a passar amb l'eutanàsia. Fer el contrast pur i dur amb el dret a la vida sembla orientar-se només a la teoria del “mejor no meneallo”. Allò que, en clau política, algú va batejar com la teoria de l'“ara no toca”.

Paral·lelament, la contrapartida ja no la situo en la poca fondària i criteri de molts dels nostres polítics. Més aviat me'n vaig a la posició vaga i inconsistent del concepte 'feminisme'. Aquí, en aquesta tessitura, no sempre té raó aquell que més crida… De la mateixa manera que em preocupa força l’etern enfrontament entre estat i església en el tema educatiu. Per què ha d'ésser així? Encara més quan allò que es coneix com Carta Magna (la Constitució) estableix la laïcitat de l’estat. Realment és així… o només és paper mullat ?

Tornant a Irlanda, la nova llei podria anomenar-se “Savita” en record a una dona de 31 anys que es deixa així. Va morir a l'hospital de Galway arran d’una aturada cardíaca després que els metges li diguessin que Irlanda era un país catòlic… Raó per la qual es van negar a induir-li un avortament, tot entenent que la septicèmia que patia no representava un risc greu per la seva salut.

Mentrestant, em quedava acoquinat fa pocs dies en llegir una notícia que parlava del nomenament d’un prevere gironí com a exorcista. Vaja! Que mentre alguns apliquen la tàctica dels ulls clucs a problemes reals i primerencs del món actual, se'ns pretén entabanar amb el que considero una autèntica xuminada…

Arribats en aquest punt, aplicant una certa sornegueria, em ve a la memòria una resposta lapidàriament genial: “les coses impossibles les fem al moment. Els miracles, tanmateix, triguen una mica més”. És clar que, agradant-me o no, el gran Miquel de Cervantes -en el seu immortal Quixot-deia allò de “con la Iglesia hemos topado”. “Vivir para ver” que sentenciaria en Forges.

Participaciones de los lectores

La hispanidad de Pablo Casado

Miguel Fernández-Palacios Gordon Madrid

El hiperactivo Casado, en su exhibición por demostrar que es más español que nadie, hizo gala de una posverdad supina y manipulando una edulcor... Seguir leyendo

"Acceptar la cooficialitat del castellà no converteix Catalunya en bilingüe"

Maria Assumpta Domingo Manresa

Actualment els catalans parlem més de 200 llengües. Sostenir que Catalunya és bilingüe, considerant tan sols aquells que parlen català o castel... Seguir leyendo

¿Por qué los tiques son todavía de papel?

Clara Escolano Sant Climent de Llobregat

Hoy me he comprado una chaqueta. Cuando volvía a casa perdía el tren, así que corrí el esprint de mi vida. En el momento que sonaba el cierre de puertas y entraba, v... Seguir leyendo

La universidad ya no te prepara para dar el salto

Raquel Pedregosa Barcelona

Nadie que yo conozca dice sentirse preparado para el mundo laboral al acabar la universidad. Todos los que rondamos los 25 sabíamos que bu... Seguir leyendo

El arte de esperar frente a nuestra necesidad de inmediatez

Anna Albareda Sendra Vilafranca del Penedès

Nunca el dicho "quien espera desespera" había tenido tanto sentido. La necesitad de inmediatez nos está invadiendo, tenemos prisa por todo... Seguir leyendo

"No entiendo que gente que no ha estado nunca en Catalunya sean anticatalanes"

Mario Martínez Barcelona

No puedo entender que gente que no ha estado nunca en Catalunya sean anticatalanes. No nos conocen, no saben nada y, por supuesto, ni han ... Seguir leyendo

La missió impossible de cercar un pis a Barcelona

Nerea Rodríguez Baleato Barcelona

En el darrer any, per circumstàncies de la vida, he hagut de cercar pis a Barcelona en dues ocasions -ambdues han estat quasi una missió i... Seguir leyendo

Un adagi per a la proclamació de la 'República interruptus'

Robert Cros L'Hospitalet de Llobregat

"Ara que li han vist el cul diuen que és femella". Aquest adagi tan català es pot aplicar perfectament a tots els fets que s'han produït des de la proclamació de la&... Seguir leyendo

Volem posar tanques a la solidaritat? Cursa de la Dona 2018

SEVERO INSAUSTI CORNELLÀ DE LLOBREGAT

Cal reduir-la a 3.000. Any rere any, els carrers de Barcelona s'han omplert amb la marea rosa. La participació a la Cursa de la Dona de Barcelona... Seguir leyendo