He tornat d'un viatge on he experimentat què és estar sol al món

He tornat d'un viatge on he experimentat el què és estar sol al món. He buscat una nova feina, he fet nous amics i he conservat els que valien la pena (els veritables).

Vaig marxar amb un bitllet d'anada i tornada (per si alguna cosa anava malament), pocs diners, una maleta amb roba per 3 mesos (que al final es van allargar a 1 any) i amb moltes ganes de viure en un lloc oposat al nostre (i amb algunes pors, també). Por a l'avió, per començar, por a no saber com tiraria endavant amb tan poc pressupost i sense conèixer a ningú. 

Però torno a la meva coneguda rutina i entorn familiar -d'amics i veïns, de la gent que m'envolta (amb la qual ens sentim 'reconfortats')- sabent gairebé el que trobaré cada dia. Torno a tenir una feina estressant i a notar que anem de bòlit tot el dia. I, curiosament, aquesta és la anomenada 'zona de confort'. 

Al sortir d'aquí, experimentem, de cop, la sensació i la certesa de que estem sols al món. Penso que és una experiència que val molt la pena. La part més positiva, quan ets fora de casa, és la quantitat de nous estímuls que vius cada dia i de forma intensa: olors i sabors que no reconeixes, gent interessantíssima, persones que volten món, maneres de fer i d'entendre la vida i valors diferents. Les relacions es tornen més valuoses, donat que no tens als teus a prop. Fins i tot connectes amb persones que es converteixen en una segona família. 

Estar lluny de casa vol dir, per sobre de tot, adaptar-se per trencar amb allò estipulat, fer coses que mai t'havies plantejat fer i assaborir cada moment. Dones molt de valor a una simple abraçada i saps que passaran mesos fins que facis amistats i sentis 'l'escalfor humana'. Poses a prova les teves capacitats, te n'adones de fins on disposes de recursos... En definitiva, ets una nova versió de tu perquè no et reconeixes en aquest nou medi.

I, malgrat tot, les aventures llunyanes tenen els seus riscos: el fet que alguns 'amics' hagin desaparegut (perquè no ho han estat en la distància ni en moments difícils), quan necessites parlar amb algú amb el mateix idioma, per exemple, o altres moments realment complicats. Fins i tot un cop has tornat et sents descol·locat: tothom segueix fent el mateix i has estat tant desconnectat d'aquest dia a dia que requereix un esforç situar-se.

Malgrat tot, ha valgut la pena. Tenir l'oportunitat, ni que sigui un cop a la vida, de viure en un altre lloc, a ser possible ben diferent, no té preu.

A molts adolescents que no saben (comprensiblement) què estudiar, a què dedicar-se, els hi diria: primer, abans de capbussar-vos en el que ja coneixeu, marxeu i experimenteu. No cal un gran pressupost, ni cal tampoc anar a estudiar o enclaustrar-se en una 'súper escola'. De vegades, només amb un bon assessorament n'hi ha prou.

Perquè per moltes vacances, viatges flipants o fotos d'Instagram, no és el mateix viatjar que quedar-t'hi a viure; ni de bon tros.

Ara ja fa un temps que vaig tornar, però hi ha dies que, de cop, tinc la mateixa sensació: com si hagués tornat ahir.