"Què importa més: llocs, coses o persones?"

La resposta a aquesta pregunta -quasi retòrica, oi?- és fàcil. Ara bé, vull compartir què m'hi ha fet pensar. He tingut la sort de poder passar tres setmanes d’aquest agost a Aix-en-Provence. Certament, a tots ens convé - si podem, i de tant en tant- canviar uns dies d’ocupacions, de paisatge i de ritme.

Quan s'és fora es pensa sovint en els 'llocs': Avinyó, Arles, Cassis, Niça... O en les 'coses': paisatges, edificis, gastronomia, etc. Però aquests dies m'he adonat de la prioritat de les 'persones'. I, en concret, constato que -un cop deixats de banda la família i els amics- m'atreu no tant la vida dels supercèlebres (Van Gogh, Zola, Cézanne, Vasarely) com la de gent menys 'popular', més propers a nosaltres mateixos.

Deambulant a la babalà per Aix he descobert un monument singular, ple de símbols de la Il·lustració, fet erigir a la segona meitat del s. XVIII, per Joseph Sec, fuster i revolucionari; i he ensopegat amb un petit planetari local, promogut per entusiastes, dedicat a Nicolas-Claude Fabri de Peiresc, humanista i astrònom del XVII, amic i defensor de Galileu. I no diguem els testimonis de la memòria històrica del segle XX al Camp des Milles.

Petites descobertes que recorden que tot el que fem deixa alguna petjada, encara que sigui modesta.