"Llibreta, llapis i goma per als qui no poden seguir el ritme acadèmic"

Una estudiante de los grados de magisterio de la UVic, en una práctica en la escuela.

De què serveixen tantes assignatures si un percentatge altíssim d'alumnes no pot superar-les? No valdria la pena que els alumnes que no poden seguir el ritme exigit en els plans d'estudi, se'ls proveís de llibreta, llapis i goma --l'ordinador podria esperar--, fins que s'observés que, almenys, assoleixen un grau de coneixement suficient d'aritmètica bàsica, lectura i comprensió, més la deguda formació humanística, de la qual n’estan (n’estem) tan necessitats?

D’altra banda, en comptes de tants plans d'estudi, damunt modificats cada dos per tres, seria cap disbarat consultar els resultats d’aquells col·legis on ensenyen als seus alumnes els idiomes català, castellà i un idioma estranger, sense cap mena de complex?