"Una roda sense final de litigis al Museu de Lleida"

Igual que les persones que només ens adonem realment del seu valor quan les trobem a faltar, el mateix passa amb els espais buits de les parets on queden les marques de les pintures que hi falten o dels objectes o escultures que han deixat de ser-hi on es trobaven fins ara.

El Museu de Lleida està ple dels buits de les obres que van deixant cada vegada que es traslladen a Barbastre, com en aquesta darrera ocasió. Un primer pas per entrar en una roda sense final de litigis sobre l'art de col·leccions de museus o d'altres llocs. Primer pas a trasllats d'un lloc a un altre d'obres d'art que s'aniran exigint i demanant pels jutjats en espera de sentències futures.

En aquest cas són obres antigues, delicades, que han estat restaurades, i el que menys s'hi aconsella és moure-les constantment. La cultura s'hauria de preservar tenint en compte abans que tot la mateixa obra d'art, la mateixa cultura. Ara passa per davant un altre tipus de guerra que poc té a veure amb la bellesa, amb els colors, les formes, les línies, la textura o els clarobscurs que tant ens fa gaudir i reflexionar.