"L'immoral sacrifici de 93.000 visons no ens ha de fer oblidar les miserables condicions en què viuen normalment"

Vaig llegir al seu diari del passat 17 de juliol que el Govern d’Aragó havia decidit sacrificar més de 93.000 visons d’una granja a causa del coronavirus per tal de preservar la salut pública davant la infecció massiva (gairebé un 90%) d’aquests animals i el consegüent risc que es produís una transmissió a les persones. 

El veritable drama – a part del sacrifici en massa d’aquests animals – és que desenes i desenes de milers de visons hagin de viure miserablement amuntegats en gàbies durant tota la seva (curta) vida, exposats, a més, a tot tipus de malalties i de contagis, inclús, cap a les persones, a fi que se’n puguin fer servir les seves pells per fabricar abrics!

Això és totalment immoral i vergonyós! I del tot inacceptable en ple segle XXI! Si alguna empresa vol aconseguir pells, que utilitzin les sintètiques, però que deixin de maltractar tan cruelment animals com aquests per poder gaudir de les seves pells.

Encara que no m’agradi, puc arribar a entendre i, fins i tot, acceptar que, en determinades situacions, s’emprin animals en experiments mèdics i científics (minimitzant sempre el seu patiment el màxim possible) de cara, per exemple, a descobrir nous medicaments que salvin vides humanes, però no que s’utilitzin per explotar-los brutalment en granges de cria intensiva per obtenir la seva pell.

Una activitat “industrial”, aquesta, que, al meu parer, hauria d’estar absolutament prohibida en països civilitzats com el nostre, on es procuri, no ja el respecte als “drets dels animals”, sinó simplement el seu benestar físic i psíquic.