"L'hem perdut de cop, com si se l'hagués empassat la terra"

Veure certs comentaris fereix als que hem perdut algú proper pel coronavirus. La situació ens ha superat a tots, però costa reconèixer-ho. No estàvem preparats. Molts reaccionem criticant uns o altres, com si això servis de res. L’únic que hauria de prevaldre és fer front a la malaltia i prioritzar la vida, la recuperació, i la cerca d’una cura per frenar el virus.

Jo he perdut el pare, l’hem perdut de cop, com si se l’hagués empassat la terra, sense haver-nos pogut acomiadar, amb tantes coses que li hauríem volgut preguntar. Però el seu record en els nostres cors i pensaments fa que encara estigui aquí, amb tots els que l’estimem. Màrius Fusalba Roqué, de Cal Mateuet, de la Vila de Martorell de tota la vida, ens va deixat el passat 3 d’abril als 79 anys.

El meu pare era 100% autònom. Ajudava a casa, i molt. Feia moltes reparacions, anava al camp amb el meu germà molt sovint a treballar la terra (a aclarir préssecs, sulfatar, llaurar, el que calgués), cuidava els nets, anava a comprar... vivia feliç, tranquil. No era gens dependent, al contrari, els altres depeníem d’ell!

Sovint em diuen, ja havia fet la seva vida. Però tot i que l’edat ho digui, jo sento que no, que tenia encara per davant almenys uns cinc anys, amb bona qualitat de vida.

Pagès de tota la vida, com el seu pare, va anar de molt jove a Barcelona a aprendre de perruquer i va tenir l’oportunitat de dedicar-s’hi, se li donava bé, però li tirava més la terra. Sempre va cuidar el camp, mentre treballava a torns en una empresa en què va entrar als anys 70 i on es va jubilar.

Autodidacte, manetes, interessat per aprendre, gran lector i amant de la Geografia i de la Historia, i dels balls de saló.  Ell em deia "la vida són obstacles que anem superant". Així era ell, cridava molt poc, no s’enfadava, tot li semblava bé si ens veia bé.

Deixa una esposa (Angelina) amb qui s’havia casat l’any 1967, quatre fills (Màrius, Joan, Jordi i Núria), i dos nets (Laura i Albert) que s’estimava amb bogeria i dels que n'estava molt orgullós. Descansa en pau.

Moltes gràcies a tots, de part de la família Fusalba Cortat.