L'experiència que fa que m'emprenyi amb les lleis laborals

Estic molt emprenyada amb les lleis laborals. No hi ha dret que una persona agafi les regnes d'una benzinera, l'enfonsi, no pagui ni als treballadors ni als proveïdors i se'n vagi sense càstig. Això ho ha fet amb benzineres, forns de pa, pàrquings i més negocis però com que posa testaferros no el poden enganxar i continua destruint vides i negocis.

En una ocasió es va trobar una propietat per tal de poder cobrar nòmines però, com que als jutjats va donar tantes llargues (3 anys), va crear una empresa pantalla i no es van poder cobrar. Uns treballadors porten 4 anys lluitant i encara no han cobrat salaris ni estan a Fogasa (d'on cobraran només una part), ni tampoc indemnització per acomiadament. Per conservar la feina, es van donar de baixa voluntàriament i, així, un altre gestor va agafar la benzinera morta per recuperar-la. Però és clar, després de molts anys al mateix lloc, ara tenen un contracte nou, sense antiguitat, ni drets adquirits, ni poder-se pre-jubilar. Però encara sort que treballen... 

Hi ha dret que aquesta persona continuï fent la seva i destruint tot el que toca? No hi ha manera legal de parar-li els peus? Estic emprenyada amb les lleis.