Pere Casanovas, l'escultor a l'ombra dels grans escultors

Llegeixo bocabadat el següent: "Un dia Antoni Tàpies va cridar a casa seva a un artesà i, mostrant-li un manyoc de filferros li va dir: Pere, vull que em situïs això, en gran, a la teulada de la meva fundació'".

El resultat va ser l’escultura monumental 'Núvol i cadira' que, des de llavors, s’alça en l’edifici del carrer Aragó de Barcelona. Les peces corpòries que Tàpies ha dissenyat –llits, somiers, armaris, tapissos– s’aguanten perquè en Pere ho ha fet possible; o les instal·lacions de Guinovart, o els pins que Mariscal va plantar a la Pineda de Vila-seca, o el monument als castellers de Llena, o les olles i llàgrimes de Frederic Amat.

En Pere Casanovas té el taller Mataró. El seu taller és d’on ha sortit gairebé tota l’escultura pública que es pot veure pels carrers de Barcelona i d'altres ciutats, els autors de les quals són els més prestigiosos artistes de finals del segle XX i de l'actualitat.

Certament, si pensem en Miquel Àngel, Rodin o Clarà amb el cisell i el martell executant les seves obres, s'evidencia que els artistes adscrits a l'oficialment anomenat "art contemporani" -talment nascuts amb la flor al cul- prescindeixen olímpicament de les eines de l'ofici ja que el seu monument és dut a terme per "l'escultor dels altres".