"Les emocions són el ‘superglue’ de la memòria"

M'encanten les metàfores, aquests paral·lelismes que ajuden a donar sentit a moltes de les accions que realitzem dia a dia o a canviar al seu valor. Ahir vaig sentir la metàfora "les emocions són el 'superglue' de la memòria" i no podia trobar més ben exemplificada tanta veritat.

Al centre de dia on treballo fem teràpia de reminiscència (tècnica orientada a estimular la memòria biogràfica de les persones usuàries que atenem a fi que evoquin experiències passades significatives per tal de consolidar la identitat pròpia) i aquesta metàfora adquireix la qualitat d'universal. Les persones no expliquen experiències com un dia rutinari de la seva etapa en el món laboral, o un sopar de dilluns, d'aquests que es fan ràpidament i on es menja encara més ràpid, ja que demà toca treballar. En aquestes sessions, més que d'experiències s'acaba parlant d'emocions: el casament, l'arribada d'un fill, el viatge de noces. Tenim aquests moments tan arrelats perquè segurament els hem gaudit de forma intensa, i les emocions han posat aquest adhesiu en la història que anem escrivint perquè puguin ser evocats sempre que vulguem.

Encara m'agrada més el paral·lelisme que podríem fer amb l'àlbum de fotografies que tenim per casa, que conté, enganxats, petits trossos de moments intensos (i on, evidentment, no hi ha cabuda per sopars de dilluns avorrits). En aquests àlbums hi ha adhesius que fan de 'superglue' per enganxar les fotografies tan plenes d'emocions. El terme 'àlbum' prové del llatí 'albus' que significa 'blanc', ja que en l'Antiga Roma es feien servir matèries blanques per a inscriure les ordres del dia.

I que bé que entre tanta pandèmia encara tinguem 'albus' per escriure, o més aviat un espai en blanc que espera que les emocions facin la seva tasca fixant amb 'superglue' totes aquestes experiències que el dia de demà evocarem connectant amb nosaltres mateixos.

Com deia al principi; m'encanten les metàfores, i aquestes són necessàries.